Els problemes que es plantegen els filòsofs presocràtics són envers la realitat.
-Què és la realitat per a cadascun d'ells?
Anaximandre:
Aquest filòsof utilitza el terme apéiron com a origen i destruccó de tot.
Anaximandre es referia a apéiron per tal d'explicar la creació de totes les coses reals que ens envolten, tot i ser un element indefinit i imprecís.
Parmènides d'Elea: Què és la realitat per Parmènides? Segons el que diuen els textos, per a ell, la realitat és l'ésser. Un ser increat, indestructible, complet, immòbil i infinit, ja que si deixés de ser ésser seria no ésser. I per aquesta raó arriba a la conclusió de que "allò que és, és; i allò que no és, no és". Parmènides utilitzava sovint en el seu poema el terme "veritat" perquè per a ell "L'ésser i el pensar són la mateixa cosa". És així, que per a ser ésser s'ha de pensar, no n’hi ha prou amb la experiència. Però per exemple, les plantes, els animals, són éssers que pensen? Això és el que ens fa dubtar. La idea de Parmènides es pot aplicar als humans, però no a les plantes i als animals.
Pitàgores de Samos:
Els pitagòrics creuen que els principis de les matemàtiques són els principis de tots els éssers. Així una modificació determinada d'aquests nombres els semblava la justícia, una altra modificació, l'ànima i una altra l'oportunitat. És doncs, que els pitagòrics veuen en els nombres una major semilitut amb el que existeix i el que canvia constantment, les raons i les proporcions de l'harmonia.
En conclusió, pensen que els elements dels nombres són els elements de tots els éssers i que la totalitat del cel era harmonia i nombre.
Heràclit:
Per a Heràclit el foc és el principi i el fons de la realitat, el cosmos és i serà sempre viu, el foc és el creador de la vida, la llum y la intel·ligència. La realitat és un fluir continu, és com un riu en el qual no podries submergir-te dues vegades. També exposa a l'harmonia dels contratis: la realitat viu però a la vegada està morint, el que realment ens dóna harmonia són les contradiccions. En definitiva, la realitat és que els éssers humans estan condicionats per les situacions històriques, socials, i familiars que a cada individu li toca viure. Tales de Milet:
Per Tales de Milet l'aigua és el principi de tot és a dir la realitat. Va donar aquesta teoria desprès de fer una sèrie d'afirmacions que s'han considerat com a plantejaments filosòfics.
Anaxímenes:
Anaxímenes diu que la naturalesa subjectant és una i indefinida, però no incorrecta sinó concreta i l'anomena aire. Diu que l'aire es transforma en una cosa o en una altre per rerefecció i condensació, que és etern el moviment que origina tots els canvis. Per tant, per Anaxímenes la realitat és el fonament de les coses, aixi doncs l'aire.
- Com avalua cada grup aquestes solucions?
Anaximandre va donar com a solució a què és la realitat el terme Apeiron, per tant, va ser una manera més fàcil de compendre la relació entre l'ésser i l'univers i el perquè del naixement i la destrucció de tot el que ens envolta.
La idea que té Heràclit, des del nostre punt de vista, en certa part té raó, la vida és com un riu en el que solament hi pots entrar una vegada i els éssers humans sempre estan condicionats, això farà que visquin d'una manera o un altre.
Tales de Milet, creiem que dona una bona solució ja que l'aigu com diuen els científics és el començament de tot. D¡on provè tot, nosaltres i tot el que ens envolta.
Anaxímenes, al dir que l'aire e´s per ell la solució a la pregunta de que és per ell la realitat, creiem que en part pot ser creible ja que l'aire és un element vital per a nosaltres i per a la nostra existència.
- Quina és l'opinió del grup? Hi està d'acord? Quina solució donaríeu vosaltres?
Desprès de llegir-nos i entendre que és el que defensaven i creien respecte la realitat cadscún dels filosofs estudiats, van donar una solució per resoldre les seves tesis.
Nosaltres opinem que cada filosof té unes idees establertes que fan que decideixi una cosa a una altre respecte la realitat, un tema tan ampli que es difícil d'acotar amb paraules. En gran part de les solucions que donen aquests filòsofs hi estem d'acord, però és en el cas, com per exemple, d'Heràclit no estem d'acord en que les contradiccions siguin el que donin l'harmonia, o com en el cas de Pitàgores, és cert que tot el que et puguis imaginar estigui vinculat amb els nombres i la matemàtica, d'alguna forma o altra, però rambé que en el cas dels sentiments i pensaments no hi trobem cap relació amb els nombres o pensaments pitagòrics. Si que per una part tenen raó, però creiem que s'hauria d'interpretar més amb un segon sentit dins de les seves paraules, un sentit figurat, una suposició dins del que ens estan dient.
Nosaltres, estaríem d'acord amb l'explicació que dóna Permènides, ja que recolza una idea que nosaltres també pensem que és veritat. Que si una cosa no és, per molt que es vulgui no ho serà.
Els problemes que es plantegen els filòsofs presocràtics són envers la realitat.
-Què és la realitat per a cadascun d'ells?
Anaximandre:
Aquest filòsof utilitza el terme apéiron com a origen i destruccó de tot.
Anaximandre es referia a apéiron per tal d'explicar la creació de totes les coses reals que ens envolten, tot i ser un element indefinit i imprecís.
Parmènides d'Elea:
Què és la realitat per Parmènides? Segons el que diuen els textos, per a ell, la realitat és l'ésser. Un ser increat, indestructible, complet, immòbil i infinit, ja que si deixés de ser ésser seria no ésser. I per aquesta raó arriba a la conclusió de que "allò que és, és; i allò que no és, no és". Parmènides utilitzava sovint en el seu poema el terme "veritat" perquè per a ell "L'ésser i el pensar són la mateixa cosa". És així, que per a ser ésser s'ha de pensar, no n’hi ha prou amb la experiència. Però per exemple, les plantes, els animals, són éssers que pensen? Això és el que ens fa dubtar. La idea de Parmènides es pot aplicar als humans, però no a les plantes i als animals.
Pitàgores de Samos:
Els pitagòrics creuen que els principis de les matemàtiques són els principis de tots els éssers. Així una modificació determinada d'aquests nombres els semblava la justícia, una altra modificació, l'ànima i una altra l'oportunitat. És doncs, que els pitagòrics veuen en els nombres una major semilitut amb el que existeix i el que canvia constantment, les raons i les proporcions de l'harmonia.
En conclusió, pensen que els elements dels nombres són els elements de tots els éssers i que la totalitat del cel era harmonia i nombre.
Heràclit:
Per a Heràclit el foc és el principi i el fons de la realitat, el cosmos és i serà sempre viu, el foc és el creador de la vida, la llum y la intel·ligència. La realitat és un fluir continu, és com un riu en el qual no podries submergir-te dues vegades. També exposa a l'harmonia dels contratis: la realitat viu però a la vegada està morint, el que realment ens dóna harmonia són les contradiccions. En definitiva, la realitat és que els éssers humans estan condicionats per les situacions històriques, socials, i familiars que a cada individu li toca viure.
Tales de Milet:
Per Tales de Milet l'aigua és el principi de tot és a dir la realitat. Va donar aquesta teoria desprès de fer una sèrie d'afirmacions que s'han considerat com a plantejaments filosòfics.
Anaxímenes:
Anaxímenes diu que la naturalesa subjectant és una i indefinida, però no incorrecta sinó concreta i l'anomena aire. Diu que l'aire es transforma en una cosa o en una altre per rerefecció i condensació, que és etern el moviment que origina tots els canvis. Per tant, per Anaxímenes la realitat és el fonament de les coses, aixi doncs l'aire.
- Com avalua cada grup aquestes solucions?
Anaximandre va donar com a solució a què és la realitat el terme Apeiron, per tant, va ser una manera més fàcil de compendre la relació entre l'ésser i l'univers i el perquè del naixement i la destrucció de tot el que ens envolta.
La idea que té Heràclit, des del nostre punt de vista, en certa part té raó, la vida és com un riu en el que solament hi pots entrar una vegada i els éssers humans sempre estan condicionats, això farà que visquin d'una manera o un altre.
Tales de Milet, creiem que dona una bona solució ja que l'aigu com diuen els científics és el començament de tot. D¡on provè tot, nosaltres i tot el que ens envolta.
Anaxímenes, al dir que l'aire e´s per ell la solució a la pregunta de que és per ell la realitat, creiem que en part pot ser creible ja que l'aire és un element vital per a nosaltres i per a la nostra existència.
- Quina és l'opinió del grup? Hi està d'acord? Quina solució donaríeu vosaltres?
Desprès de llegir-nos i entendre que és el que defensaven i creien respecte la realitat cadscún dels filosofs estudiats, van donar una solució per resoldre les seves tesis.
Nosaltres opinem que cada filosof té unes idees establertes que fan que decideixi una cosa a una altre respecte la realitat, un tema tan ampli que es difícil d'acotar amb paraules. En gran part de les solucions que donen aquests filòsofs hi estem d'acord, però és en el cas, com per exemple, d'Heràclit no estem d'acord en que les contradiccions siguin el que donin l'harmonia, o com en el cas de Pitàgores, és cert que tot el que et puguis imaginar estigui vinculat amb els nombres i la matemàtica, d'alguna forma o altra, però rambé que en el cas dels sentiments i pensaments no hi trobem cap relació amb els nombres o pensaments pitagòrics. Si que per una part tenen raó, però creiem que s'hauria d'interpretar més amb un segon sentit dins de les seves paraules, un sentit figurat, una suposició dins del que ens estan dient.
Nosaltres, estaríem d'acord amb l'explicació que dóna Permènides, ja que recolza una idea que nosaltres també pensem que és veritat. Que si una cosa no és, per molt que es vulgui no ho serà.