Recent Changes

Eudomonisme: recull essencialment diverses teories ètiques; té com característica comuna, ser una justificació de tot allò que serveix per a arribar a la felicitat.
Terme mitjà: la virtut consisteix en un terme mig, un equilibri entre dos extrems igualment viciosos i allunyats de la virtut. P. ex.: el valor és un ?just mig" entre la por i la temeritat.
Virtut:
Mimesi: es denomina a la imitació de la naturalesa en l'art clàssic, pres com fi essencial.
Virtut: L'home, a més, aspira a ser virtuós, que significa, excel·lència, mèrit, perfecció, intel·ligència, força, energia, noblesa d'ànim, generositat, alteza. És una disposició de l'ànima, una capacitat i aptitud permanent que inclina a comportar-se d'una manera determinada. Aristòtil distingeix, a més, dues classes de virtuts: a) una mitjançant la nostra activitat pràctica: les virtuts ètiques o morals i b) mitjançant la nostra activitat teòrica, contemplativa: les virtuts dianoéticas o intel·lectuals.

Virtut:
Mimesi: es denomina a la imitació de la naturalesa en l'art clàssic, pres com fi essencial.
Virtut: L'home, a més, aspira a ser virtuós, que significa, excel·lència, mèrit, perfecció, intel·ligència, força, energia, noblesa d'ànim, generositat, alteza. És una disposició de l'ànima, una capacitat i aptitud permanent que inclina a comportar-se d'una manera determinada. Aristòtil distingeix, a més, dues classes de virtuts: a) una mitjançant la nostra activitat pràctica: les virtuts ètiques o morals i b) mitjançant la nostra activitat teòrica, contemplativa: les virtuts dianoéticas o intel·lectuals.

Inducció: Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l'efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
Eudomonisme: recull essencialment diverses teories ètiques; té com característica comuna, ser una justificació de tot allò que serveix per a arribar a la felicitat.
Terme mitjà: la virtut consisteix en un terme mig, un equilibri entre dos extrems igualment viciosos i allunyats de la virtut. P. ex.: el valor és un ?just mig" entre la por i la temeritat.
Virtut:
Mimesi:
es denomina a la imitació de la naturalesa en l'art clàssic, pres com fi essencial.

Ànima racional:
Vocabulari del tema 5
Éter: element procedent de la naturalesa divina i caracteritzat per ser cristal·lí, inalterable i no tenir pes.
Regió Sublunar: Aristòtil considera que la terra és esfèrica i ell està en el centre de l'univers. Aquesta regió està composta per quatre elements adquirits de Empédocles: terra, aigua, aire i foc, el lloc natural del qual és l'univers.
Regió Supralunar: s'estén des de la lluna fins a les estrelles fixes. Més enllà de les estrelles fixes, Aristòtil, considera que no hi ha gens. Aquesta regió està composta, segons Aristòtil per Èter, element procedent de la naturalesa divina i caracteritzat per ser cristal·lí, inalterable i no tenir pes. Aquesta regió està considerada per Aristòtil, perfecta. Els moviments, en aquesta regió, són circulars i uniformes, no obstant això, aquesta regió no es mou. Aristòtil afirma que existeix un motor immòbil, el qual dóna un impuls a les estrelles fixes, estrelles que es mouen a causa de aquest impuls.
Organon: és un conjunt d'obres de llògica escrites per Aristòtil. Constituïxen el naixement de la lògica aristotélica com disciplina acadèmica, capaç d'analitzar arguments i assegurar la seva validesa mitjançant regles formals del sil·logisme.
Principi d'identitat: és un principi clàssic de la llògica i de la filosofia, segons el qual tota identitat és idèntica a si mateixa.
Principi de no contradicció: és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser ambdues veritables al mateix temps i en el mateix sentit. El principi també té una versió ontològica: gens pot ser i no ser al mateix temps i en el mateix sentit; i una versió doxástica: ningú pot creure al mateix temps i en el mateix sentit una proposició i la seva negació.
Principi del Terç Exclòs: és un principi clàssic de la filosofia i de la lògica segons el qual la disyunción d'una proposició i la seva negació és sempre veritable. Per exemple, és veritat que "és de dia o no és de dia", i que "el Sol està cremant o no està cremant".
Sil·logisme: és una forma de raonament deductiu que consta de dues proposicions com premisses i altra com conclusió, sent l'última una inferència necessàriament deductiva de les altres dues.
Deducció: Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d'una o més proposicions (premisses) una altra que n'és la conseqüència (conclusió), en virtut d'unes regles lògiques.
Inducció: Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l'efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
Eudomonisme: recull essencialment diverses teories ètiques; té com característica comuna, ser una justificació de tot allò que serveix per a arribar a la felicitat.
Terme mitjà:
Virtut:
Mimesi:

Vocabulari del Tema 1
Aigua: És el principi de tot per a Tales de Milet.
Caverna (mite): mite on Plató explica la seva teoria de les idees:
-Des del punt de vista epistemològic, planteja la divisió en graus del coneixement, entre il·lusió, opinió, raonament i intel·lecció. Graus que es corresponen també amb els diversos graus del ser: des de la pura matèria desorganitzada representada per la foscor absoluta del fons de la cova, fins a la llum absoluta del sol, que es correspon amb la idea del bé.
de bé.
Tir alat (mite): Plató amb aquest mite explica com cau l'ànima del Món de les Idees al Món Material. El conductor, que representa l'ànima racional, porta un cavall blanc, l'ànima irascible, i un cavall negre, l'ànima concupiscible, que és la part més aferrada al cos. Aquests van pel Món de les Idees però per culpa de les temptacions del cavall negre cauen al Món Material.
Bé: és el fonament de tot ésser, és veritable en sí. La idea del Bé és il·luminadora i el seu sentit és el destí.
Dianoia: coneixement que anem assolint a través de les matemàtiques. És la raó discursiva del matemàtic.
és la intel·ligència. Les idees són captades perraó intuïtiva. És la noesi en el món intel·ligible.ciència que té per objecte les idees.
Eikasia: és la imaginació. Les imatges (grau d'ésser) poden ser captades amb la eikasia en el món sensible.
Pistis: fa referència a les creences, està dins del coneixement sensible.
Doxa: és l'opinió, està dins del coneixement sensible.
Dialèctica: és el coneixement que ens apropa a les idees.
Idea: és tot allò que concebem amb la ment, ja sigui en forma de pensament, de percepció o de judici.
Matemàtiques: és un dels passos per poder arribar a la idea del Bé.
Dualisme: doctrina filosòfica en la qual se separen ànima i cos, en el cas del dualisme antropològic, o en la qual es diferencien Món de les Idees del Món Sensible, en el cas de dualisme ontològic.
Reminiscència:
Diàleg:

Vocabulari del Tema 1
Aigua: És el principi de tot per a Tales de Milet.
Docta ignorància: "només sé que no sé res", aquest és el primer pas de la vida del coneixement vertader.
Dialèctica: art de diàleg que porta a qui persegueix la veritat a descobrir-la per si mateix.
són opinions". Llevadora
Llevadora (d'animes): Portadora la vida. Concepte:
Concepte: Noció general la ment. Mètode:
Mètode: Manera concreta o questió. Dogmatisme:
Dogmatisme: Posició epistemològica l'actede coneixement. Examen
Examen (vida) Justícia:
Justícia: Virtut moral el dret. Valor
Valor moral: Vocabulari
Vocabulari del tema
Caverna (mite): mite on Plató explica la seva teoria de les idees:
-Des del punt de vista epistemològic, planteja la divisió en graus del coneixement, entre il·lusió, opinió, raonament i intel·lecció. Graus que es corresponen també amb els diversos graus del ser: des de la pura matèria desorganitzada representada per la foscor absoluta del fons de la cova, fins a la llum absoluta del sol, que es correspon amb la idea del bé.
de bé.
Tir
Tir alat (mite): representa l'ànima racionalracional, porta un cavall blanc, l'ànima irascible, i un cavall negre, l'ànima concupiscible, que és la part més aferrada al cos. Aquests van pel Món de les Idees però per culpa de les temptacions del cavall negre cauen al Món Material.
Bé: és el fonament de tot ésser, és veritable en sí. La idea del Bé és il·luminadora i el seu sentit és el destí.
Dianoia: coneixement que anem assolint a través de les matemàtiques. És la raó discursiva del matemàtic.
Noesi: és la intel·ligència. Les idees són captades per la noesi en el món intel·ligible.
Eikasia: és la imaginació. Les imatges (grau d'ésser) poden ser captades amb la eikasia en el món sensible.
Pistis: fa referència a les creences, està dins del coneixement sensible.
Episteme: és el coneixement vertader, està dins del coneixement racional.
Doxa: és l'opinió, està dins del coneixement sensible.
Dialèctica: és el coneixement que ens apropa a les idees.
Idea:
Matemàtiques:
Dualisme:
Reminiscència:
Diàleg:

Isonomia: Forma de cohesió social que reivindicava la igualtat davant la llei.
Isegòria: Forma de cohesió social que reivindicava la igualtat davant la paraula o el dret de paraula, l'ús públic de la paraula.
Relativisme: doctrina filosòfica que diu que l'únic que existeix són opinions.
Escepticisme: Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat.
Sensisme: Ve de senseció. És el coneixament que tenim, prové dels nostres sentits, no sabem si ens enganyen, es a dir, no sabem res.
Antilogia: Contradicció de termes o d'dees, manca aparent de lògica per tal d'aconseguir un efecte més sorprenent.
Areté: virtut, excel·lència humana
Demagògia: Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables.
Democràcia: Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu.
Retòrica: art de convèncer per mitjà de la paraula
Sofista: la paraula sofista vol dir "aquell que sap", els sofistes són experts en l'art de la retòrica.
Gòrgies: pare de l'escepticisme. Afirma que si la veritat existís nosaltres no la podríem conèixer perquè som individus insignificants. En el cas de que la poguéssim conèixer, no la podrien transmetre amb paraules
Protàgores: pare del relativisme. Diu que l'únic que existeix són opinions. Aquestes poden ser més convincents o no, si són convincents seran acceptades per la majoria de gent. És a dir, una veritat no és més que una opinió que te l'han embolcallat.
Convencionalisme: punt de vista segons el qual la veritat no consisteix més que en una convenció, en una selecció arbitrària, encara que raonable, d'axiomes i principis.
Vocabulari del Tema 3
Ironia: Consisteix a portar qui parla i que se sent segur que sap de què parla cap a la ignorància que s'amaga en aquest saber,és a dir, anar en contradicció a l'interlocutor, demostrant-li que defensa idees absurdes.
Maièutica: Consisteix a fer llum a la pròpia ànima, a la ment, als coneixements que hi dormen i, així, despertar-li els coneixements que ja té, descobrir en ell mateix l'autèntic coneixement.
Intel.lectualisme moral: Tendència a donar una importància excessiva aqui coneix el bé només pot actuar bé. El mal és fruit de la raó en matèria d'èticaignorància.
Docta ignorància: Consta"només sé que no sé res", aquest és el primer pas de tres partes: la primera trata de Dios (el ser máximo considerado absolutamente); la segunda tratavida del Universo (el ser máximo contraído en la pluralidadconeixement vertader.
Dialèctica: art de las cosas); y el tercero de Jesucristo (el ser máximo como contraído y absolutodiàleg que porta a qui persegueix la vez).
Dialèctica: Tècnica de la conversació.veritat a descobrir-la per si mateix.
Universalisme ètic: són opinions".
Llevadora Llevadora (d'animes): Portadora la vida.
Concepte: Concepte: Noció general la ment.
Mètode: Mètode: Manera concreta o questió.
Dogmatisme: Dogmatisme: Posició epistemològica l'actede coneixement.
Examen Examen (vida)
Justícia: Justícia: Virtut moral el dret.
Valor Valor moral:
Vocabulari Vocabulari del tema 4
Caverna (mite): mite on Plató explica la seva teoria de les idees:
-Des del punt de vista epistemològic, planteja la divisió en graus del coneixement, entre il·lusió, opinió, raonament i intel·lecció. Graus que es corresponen també amb els diversos graus del ser: des de la pura matèria desorganitzada representada per la foscor absoluta del fons de la cova, fins a la llum absoluta del sol, que es correspon amb la idea del bé.
-Des d’una perspectiva ontològica, l’interior de la caverna es correspon amb la realitat natural, és a dir, amb el món sensible, mentre que allò que en el text es representa per la realitat natural, correspon a la realitat del món de les idees. Els objectes reals que estan a l’exterior de la caverna, així com les ombres «autèntiques» que aquests projecten a la llum del sol, representen les idees i els objectes matemàtics ordenats jeràrquicament, en la cúspide dels quals està la idea de bé.
Tir alat (mite): Plató amb aquest mite explica com cau l'ànima del Món de les Idees al Món Material. El conductor, que representa l'ànima racional
Reminiscència:
Diàleg:
Ànima racional:
Vocabulari del tema 5
Éter:
Regió Sublunar:
Regió supralunar:
Organon: obra d’Aristòtil
Principi d’identitat:
Principi de contradicció:
Pricnipi del Terç Exclòs:
Sil·logisme:
Deducció:
Inducció:
Eudemonisme: aconseguir la felicitat, el bé de l’home.
Terme Mitjà: intermig de dues actituds extremes: coratge (entre temeritat i covardia).
Virtut: saber escollir el terme mitjà. Les virtuts poden ser morals o intel·lectuals.
Mimesi:

Vocabulari del Tema 1
Aigua: És el principi de tot per a Tales de Milet.
Democràcia: Forma de govern on governen els probres i on el poder és en mans de tothom, encara que hi ha una mancança d'educació i de intel·ligència.
Aristocràcia:
Tirania: Govern on mana un sol home en benefici propi.
Siracusa:
Ànima racional:
Vocabulari del tema 5
Éter:
Regió Sublunar:
Regió supralunar:
Organon: obra d’Aristòtil
Principi d’identitat:
Principi de contradicció:
Pricnipi del Terç Exclòs:
Sil·logisme:
Deducció:
Inducció:
Eudemonisme: aconseguir la felicitat, el bé de l’home.
Terme Mitjà: intermig de dues actituds extremes: coratge (entre temeritat i covardia).
Virtut: saber escollir el terme mitjà. Les virtuts poden ser morals o intel·lectuals.
Mimesi:

Reminiscència:
Diàleg:
Areté: Virtut; excel·lència, de mèrit, de bo, de positiu... són qualitats innates.
Món sensible: Es aquell món on tot canvia i que tan sols percebem pels sentits.
Món de les Idees: Es diu d'aquell món on tot es permanent i que només percebem amb l'enteniment, la ment.
Eugenèsia:
Oligarquia: És aquella forma de govern que sempre vol guanyar més. Hi manen els rics.
Timocràcia: Forma la classe militar i els representants oprimeixen les classes inferiors.militar. Encara que destruirà".
Democràcia: Forma de govern on governen els probres i on el poder és en mans de tothom, encara que hi ha una mancança d'educació i de intel·ligència.
Aristocràcia:
Tirania:

Diàleg:
Areté:
Món sensible: Es aquell món on tot canvia i que tan sols percebem pels sentits.
Món de les Idees: Es diu d'aquell món on tot es permanent i que només percebem amb l'enteniment, la ment.
Eugenèsia:
Oligarquia:
Timocràcia: Forma de govern en que l'element passional domina sobre el racional que aspiran a tenir privilegis i riqueses. En aquesta forma de govern hi predomina la classe militar i els representants oprimeixen les classes inferiors. Encara que acaba corrompent-se ja que "Aquest règim no durarà sempre, sinó que es destruirà".
Democràcia:
Aristocràcia: